Nascuda de Venus
El fenòmen literari d’aquest 2024.
Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.
Aquest quadre mai arribarà a veure la llum, i més de cinc segles després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d’aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.
Escenaris
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència
Una de les obres mestres de l’art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles xiii i xiv, hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar de Giotto. El conjunt format per l’església, el campanar i el baptisteri, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.
El Ponte Vecchio
És un pont medieval sobre el riu Arno a Florència. És un símbol de la ciutat i un dels pocs ponts habitats que s’hi conserven. Travessa el riu Arno al punt més estret. El pont se sosté sobre tres arcs. Connecta el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Pitti, el Gran Duc Cosimo I de Medici va encarregar a Giorgio Vasari que construís el famós Corredor vasarià sobre el pont, el qual es va finalitzar en 1565.
Palau Medici-Riccardi
Va ser comissionat el 1444 per Cosme el Vell a Michelozzo que va fer un edifici auster i sobri. La imponent mola cúbica i l’elegant façana amb el coixí gradual per donar esveltesa i les finestres ogivals amb arcs, es van convertir en el prototip oficial de l’arquitectura civil renaixentista i el símbol de la potència política dels Mèdici. Va ser la residència d’aquesta família durant uns cent anys, fins que el 1659 va passar a ser propietat de la família Riccardi.
El Palazzo Vecchio
Es troba a la Piazza della Signoria. Anomenat, en origen, palau de la Signoria, nom de l’organisme principal de la República florentina, va anar canviant de nom: palau del Priori o palau Ducal, segons els diversos governs de la ciutat. En el seu interior acull un museu on s’exposen obres de Bronzino, Miquel Àngel, Giorgio Vasari i d’altres.
Galeria dels Uffizi-Florència
És una de les pinacoteques més conegudes del món. Conté una gran col·lecció de pintures i escultures, des de l’antiguitat fins al període barroc tardà, especialment del període del Renaixement italià. Entre altres artistes, conté obres de Caravaggio, Giotto, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Rafael, Mantegna, Tiziano, Rubens, Rembrandt, Canaletto i Sandro Botticelli.
Villa Medici a Fiesole
És una de les viles més antigues pertanyents als Mèdici, també anomenada Belcanto, es troba entre les viles Mèdici més ben conservades; alhora que es troba entre les menys conegudes. Va ser comprada per Cosimo el Vell cap al 1450. El seu fill Giovanni la va fer reconstruir en estil renaixentista, segons Giorgio Vasari per l’arquitecte de la família Michelozzo.
El Palau Pitti
És un gegantesc palau renaixentista de Florència. Està situat a la riba sud del riu Arno, a molt curta distància del Ponte Vecchio. L’aspecte de l’actual palau data del 1458 i era originalment la residència urbana de Lucca Pitti, un banquer florentí que volia rivalitzar amb els Mèdici.
Església de San Salvatore in Ognissanti
És un temple franciscà situat a Florència, fundat a mitjan segle xiii per l’ordre laica dels Humiliati. A les capelles de la nau es conserven frescos de Ghirlandaio i Botticelli. Ognissanti era la parròquia dels Vespucci. A la capella que porta el seu nom hi ha un fresc de Ghirlandaio de la Verge de la Misericòrdia protegint els membres de la família Vespucci, inclou el retrat de Simonetta Vespucci. En una petita capella del transsepte de la dret, un disc de marbre blanc, marca el lloc on va ser enterrat Botticelli, als peus de la tomba de Simonetta.
La Basílica de San Miniato al Monte
Es troba en un dels llocs més alts de la ciutat de Florència i és un dels millors exemples de romànic a tota la Toscana. Va ser el primer màrtir de la ciutat. Probablement era un mercader grec, o un príncep armeni en peregrinació a Roma. Va començar sent un monestir benedictí, i el 1373 va passar a l’ordre cluniacenca, que l’habita fins als nostres dies.
Claustre de Santa Maddalena al Cerchio- Milà
De l’imponent monestir de Santa Maria Maddalena al Cerchio avui només en resta el claustre del segle XV situat a la Casa Ucelli di Nemi. Considerat un dels llocs més evocadors de Milà, l’antic claustre del monestir pertanyent a l’orde dels Humiliati romangué en peu per més de 400 anys.
La Capella Sixtina
És un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l’època del papa Sixt IV, d’on procedeix el nom, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina. És coneguda per ser la sala on se celebra el conclave i altres cerimònies oficials com les coronacions papals, i per haver estat decorada per Michelangelo Buonarroti. La decoració pictòrica al fresc hi van participar Sandro Botticelli i Ghirlandaio entre d’altres.
Plaça Santa Maria in Trastevere
A l’antic nucli de Trastevere de Roma, la plaça està dominada per la basílica de Santa Maria in Trastevere, d’on pren el seu nom, i alberga una font considerada la més antiga de Roma. La Basílica, que va ser fundada per Sant Calixt al segle III, va ser la primera església oberta oficialment al culte. El campanar, d’estil romànic del segle XII i la façana decorada amb mosaics van ser restaurats per Cavallini.
Abadia de Viboldone-San Giuliano Milanesse
L’abadia va ser fundada l’any 1176 i acabada l’any 1348 pels Humiliati, una ordre de monjos, monges i laics que treballaven a l’abadia produint draps de llana i conreaven els camps amb tècniques innovadores. Després de la supressió dels Humiliati pel papa Pius V (1571), l’abadia va passar als benedictins olivetans, que es van veure obligats a abandonar-la el 1773, quan la Llombardia va caure en mans austríaques. L’abadia és actualment la seu de la Comunitat de monges benedictines des de 1941.
San Gimignano
És una petita vila emmurallada d’origen medieval, erigida dalt d’un turó de la Toscana, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència. És famosa per la seva arquitectura medieval i, especialment, les seves torres, que es poden veure de lluny estant. El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1990. És conegut també pels seus vins blancs, la Vernaccia di San Gimignano, fets amb la varietat de garnatxa local.
